D’on prové el nom d’aquest gran dia? 😉
Al febrer, el rebost s’havia buidat, però quedaven encara llardons (el que resta del llard del porc un cop fregit i extret el seu greix) i botifarres. La qüestió era, doncs, afartar-se d’aliments greixosos per preparar-se per a l’abstinència de la Quaresma. AixÃ, dijous llarder o dijous gras, també conegut com el ‘Dia de l’ou i el porc’ o ‘el dia de la truita’, el dia en què tradicionalment comença el Carnestoltes perquè és el dijous anterior al dimecres de cendra.
Antigament, la Quaresma l’havia de complir tothom i, doncs, el carnaval era la darrera oportunitat de deixar-se anar abans de tot aquest rigor. Un dels à mbits en què la Quaresma era especialment dura era l’alimentació, perquè prohibia el consum de carn i de productes calòrics.
El seu origen es vincula a la vida de pagès. En aquells temps, l’estructura social es fonamentava en la comunitat, que sortia en grup al camp per celebrar l’arribada del Carnestoltes tot menjant coca de llardons i botifarra d’ou per berenar. Encara avui, el vestigi més visible d’aquesta tradició és que aquests dies els infants facin captes d’ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d’exquisideses de la jornada.
Les festes de Carnaval es caracteritzaven antigament per un consum excessiu de carn de porc. I és que el Dijous Gras marcava la fi d’un bon perÃode d’alimentació grassa, iniciat amb la matança del porc, per Sant MartÃ, i seguit del Nadal.